Joaquín Sorolla va viatjar diverses vegades a Granada on en total no va estar més que 30 dies. Però van ser suficients per conèixer els seus paisatges, i l'embruixament dels seus palaus, que van transcendir a la seva obra. El pintor va realitzar 54 pintures dedicades a aquesta ciutat andalusa.
Sorolla va veure per primera vegada Granada el 1902, els dies 24 i 25 de març, dilluns i dimarts de Setmana Santa. Va ser en un ràpid viatge de vuit o nou dies des del mateix 24, que va fer, en gran part, amb el seu amic Pedro Gil Moreno de Mora, entre altres acompanyants.
El dia 24 van sortir de Còrdova a les dotze del migdia i van arribar a Granada a la tarda, segurament a temps de contemplar la posta de sol sobre Sierra Nevada, que deixaria en el pintor una impressió inesborrable; encara que l'únic dia que van passar sencer a la ciutat, en el que més i millor la van veure, va ser el 25.
Es van allotjar a l'Hotel Washington Irving, fins al 26, dia en què van tornar a Còrdova. Sorolla tenia 39 anys. No l’acompanyava la seva esposa, Clotilde García del Castillo, a qui transmetria les evolucions del viatge per carta. El primer moment en què va poder fer-ho va ser el Dijous Sant, dia 27, des de Sevilla. Li va escriure sense massa detall, perquè “les impressions són tan ràpides i tantes que el meu cap és una olla de grills”. El dilluns 24, a Còrdova, havien experimentat “un brutal atracón artístic”; el dimarts 25, a Granada, havia estat “un dia ferotge de pujar i baixar, veure, entusiasmar-nos, etc”. També per carta, li va insistir a la seva esposa que on estaven les “coses bones” era especialment a Granada, i li va destacar, sobre totes elles, Sierra Nevada: “No pots imaginar-te el que sento no vinguessis amb mi, sobretot per Granada, la impressió de Serra Nevada és una cosa de la que no t’oblides”. També va escriure una targeta postal al seu fill, una postal de l’Alhambra, del Pati de les Murtes, presidida per la Torre de Comares, en la que li deia que estava “encantat de veure tanta meravella”, i que a Granada, “si Déu vol, passarem dos mesos i estic segur que la mare i tots gaudíssiu d'aquest sublim país”.
El dia 24 van sortir de Còrdova a les dotze del migdia i van arribar a Granada a la tarda, segurament a temps de contemplar la posta de sol sobre Sierra Nevada, que deixaria en el pintor una impressió inesborrable; encara que l'únic dia que van passar sencer a la ciutat, en el que més i millor la van veure, va ser el 25.
Es van allotjar a l'Hotel Washington Irving, fins al 26, dia en què van tornar a Còrdova. Sorolla tenia 39 anys. No l’acompanyava la seva esposa, Clotilde García del Castillo, a qui transmetria les evolucions del viatge per carta. El primer moment en què va poder fer-ho va ser el Dijous Sant, dia 27, des de Sevilla. Li va escriure sense massa detall, perquè “les impressions són tan ràpides i tantes que el meu cap és una olla de grills”. El dilluns 24, a Còrdova, havien experimentat “un brutal atracón artístic”; el dimarts 25, a Granada, havia estat “un dia ferotge de pujar i baixar, veure, entusiasmar-nos, etc”. També per carta, li va insistir a la seva esposa que on estaven les “coses bones” era especialment a Granada, i li va destacar, sobre totes elles, Sierra Nevada: “No pots imaginar-te el que sento no vinguessis amb mi, sobretot per Granada, la impressió de Serra Nevada és una cosa de la que no t’oblides”. També va escriure una targeta postal al seu fill, una postal de l’Alhambra, del Pati de les Murtes, presidida per la Torre de Comares, en la que li deia que estava “encantat de veure tanta meravella”, i que a Granada, “si Déu vol, passarem dos mesos i estic segur que la mare i tots gaudíssiu d'aquest sublim país”.
Sorolla torna a Granada al novembre de 1909, on tindria una estada d'uns onze dies, dels que pintaria en uns nou, i no l’acompanyaria la seva família. Aquesta vegada tenia 46 anys.
Sorolla va comunicar per telegrama a la seva esposa que havia arribat “feliçment”. I va escriure una targeta postal a la seva filla María amb més informació: “He fer un llarg passeig per aquest fantàstic Alcázar, he recorregut molt acompanyat de l'arquitecte, trobant en tots moments, l'afecte i respecte de tots, donant-me majors facilitats de les que pugui necessitar”, va escriure a la seva família. L'arquitecte amb qui va fer el passeig era Modesto Cendoya Busquets. Seria el principal amfitrió del pintor en aquesta estada i en les dues restants, ell i el duc de Sant Pedro de Galindo.
“Als matins pinta el jardí de Lindaraja; després d'esmorzar es consagra al pati de la Mesquita, i caient de la tarda, en els Adarves traça la meravellosa vista panoràmica que des d'allà es descobreix”, relatava un cronista de La Publicitat sobre l'estada de l'artista valencià.
Sorolla, en una entrevista concedida a El Defensor de Granada es va declarar “un entusiasta d'aquesta terra privilegiada, perquè sóc un adorador de la llum granadina, perquè fill d'una ciutat de sabor grec m’agrada d'aquesta població moruna”.
Sorolla havia decidit pintar el paisatge granadí set anys abans, per la forta impressió que li va produir la primera vegada que ho va tenir davant. Molt particularment, per sobre de la resta, Sierra Nevada. Sembla segur que era el principal motiu al que volia enfrontar-se, si no l'únic, però aquell dilluns 22 va haver de ser un dia de redescubriment de l’Alhambra, no ja com a monument de visita imprescindible, sinó com a motiu pictòric d'innombrables aspectes o facetes. “Si Sierra Nevada va ser un enlluernament instantani per a ell, la seva atracció per l’Alhambra va requerir una mirada més detinguda, més enllà de la primera impressió, la qual cosa en absolut significa que aquesta hagués estat dolenta”, comenta Eduardo Quesada.
El febrer de 1910 serà el primer viatge en què el va acompanyar la seva família: la seva dona, Clotilde, i les seves filles, María i Elena, que veurien per primera vegada Granada. Als Sorolla se'ls va sumar la pintora nord-americana Jane Peterson, deixebla del valencià. Va ser l'estada més llarga del pintor i la més fructífera en nombre d'obres, encara que la menys documentada al no existir correspondència, ja que la família l’acompanyava. Es van allotjar en el recentment inaugurat Hotel Alhambra Palace. Una vegada més va ser víctima del mal temps i del fred hivern i fins i tot de la neu, però és en aquesta estada quan dedica una major atenció al Generalife. El Generalife era encara el dels marquesos de Campotéjar, però s'obria a visitants i pintors. Va ser en aquesta estada quan Sorolla més es va lliurar al reflex dels jardins nazarís.
L'última estada de Sorolla en terres granadines es deu al retrat que havia de realitzar d'Alfons XIII com a caçador. Va partir el 26 de gener amb tren des de Madrid cap a Láchar, al costat del rei i els seus companys en altres de les caceres organitzades pel duc de Sant Pedro de Galindo. Es van allotjar al castell de Láchar. En aquests dies es va estrènyer l'amistat i relació del pintor amb el rei Alfonso XIII, i a causa del mal temps que el va acompanyar es va dedicar a prendre anotacions del monarca i alguns llocs de la localitat de Láchar.
Sorolla també va acompanyar a Alfons XIII en una visita a la Alpujarra, a la localitat de Órgiva, que es va veure deslluïda pel mal temps. “L'excursió va ser una bogeria i la finalitat una planxa monstruosa. La Alpujarra és interessant, doncs a part dels trossos de muntanyes bells, hi ha esplèndides oliveres i els tarongers estan barrejats amb aquests donant una bonica harmonia dels dos verds”, va escriure.
Una vegada més es va allotjar a l’Alhambra Palace. El temps no el va acompanyar en aquells onze dies de la seva última estada a Granada, quan ja tenia 54 anys. No obstant això, va tornar a pintar i passejar per les sales alhambrenyes. “A l’Alhambra cada vegada es descobreixen coses interessants”, va escriure.
Sierra Nevada, les vistes de la ciutat o els patis i torres de l'Alhambra són alguns dels motius que van captivar al pintor. Els paisatges que realitza a Granada són claus dins de la seva producció. En ells explora el gènere del paisatge pur, sense figures, desplegant tots els recursos adquirits al llarg de la seva carrera amb una pinzellada expressiva i precisa.
Extret de: http://www.ideal.es/granada/v/20111013/cultura/sorolla-granado-20111013.html
Extret de: http://www.ideal.es/granada/v/20111013/cultura/sorolla-granado-20111013.html
